El document, elaborat per ambdues organitzacions, pretén ser una eina d’informació sobre els drets per una mort digna, actualment reconeguts per la legislació autonòmica però no suficientment coneguts ni per la ciutadania, ni per la professió sanitària. Per a CCOO PV i DMD és necessari un increment de les plantilles sanitàries i la formació per a poder donar compliment a la normativa.
En el marc del Conveni de col·laboració entre la Confederació Sindical de Comissions Obreres del País Valencià (CCOO PV) i l’associació Dret a Morir Dignament (DMD), un grup de treball mixt d’ambdues organitzacions, ha elaborat una Guia recopilatòria dels drets sanitaris de les persones en el procés final de la vida.
En aquest sentit, la Guia que avui presentem vol ser una eina d’informació ciutadana sobre els drets per una mort digna ja actualment reconeguts i que estan recollits en la Llei 16/2018, de 28 de juny de la Generalitat, de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final de la vida.
Uns drets que, tot s’ha de dir, no han estat suficientment difosos per les administracions públiques, que, a més, haurien de garantir-ne l’aplicació. Ni entre la ciutadania, que n’és la titular, ni entre el conjunt professional sanitari, ni els encarregats i les encarregades de portar-los a bon terme. Per aquesta raó, la nostra Guia és també un toc d’atenció per emplaçar les institucions a assolir un compromís de difusió i facilitació social.
Per donar compliment a la Llei autonòmica, que estableix els deures del personal sanitari i sociosanitari, és necessari que els professionals i les professionals coneguen i apliquen la normativa. Així ho ha assenyalat la secretària de Política Social de CCOO PV, Ana Belén Montero, que considera fonamental la formació del personal implicat en l’atenció al final de la vida, sobre com fer efectius aquests drets.
A més, per garantir-ne la seua correcta aplicació, cal incrementar el nombre de professionals sanitaris perquè puguen intervindre en els propis domicilis de les persones que necessiten tractaments pal·liatius. I actualment, les plantilles sanitàries estan molt ajustades i resulta pràcticament impossible l’aplicació correcta de la Llei.
CCOO PV i DMD CV reclamen a l’Administració la constitució de l’Observatori Valencià de la Mort Digna, tal i com es recull en la Llei autonòmica, perquè es genere un seguiment de l’aplicació d’aquests drets.
La Guia que presentem fa referència, entre uns altres, als drets d’informació, de consentiment o de rebuig dels tractaments, de planificació de les voluntats anticipades, d’alleugeriment del dolor i d’atenció pal·liativa. També s’hi donen orientacions sobre com reivindicar-ne l’aplicació en cas de mala praxi. Finalment, s’hi fa una descripció detallada de com complimentar el Document de voluntats anticipades (DVA) o testament vital.
En un moment en què s’està tramitant el Projecte de llei d’eutanàsia, DMD vol deixar constància de la necessitat de reconéixer el dret de les persones a decidir sobre la pròpia vida. Un dret que valora la compassió pel patiment extrem i el respecte a la voluntat de les persones que lliurement decidisquen utilitzar-lo.
Protocol COVID-19
La presentació de la Guia coincideix en un moment especialment crític, en què les qüestions al voltant de la dignitat de la mort han estat i estan ben presents en el nostre dia a dia. Per això, hem afegit a manera d’annex la referència al Protocol d’acompanyament al final de la vida durant la pandèmia de la COVID-19 adoptat per la Generalitat. La seua aplicació correcta haurà de servir perquè situacions com les viscudes, fa escassos mesos, no tornen a succeir i les persones infectades de COVID-19 tinguen un procés de mort digna.
No obstant això, CCOO PV i DMD consideren que alguns dels aspectes del Protocol haurien de ser corregits, com per exemple la falta de definició en les alternatives per permetre l’acompanyament en cas de pacients ingressats en UCI. En el procés d’acomiadament, el Protocol assenyala que, excepcionalment, es valorarà la presència d’un nombre superior de persones en cas d’haver-hi llaços familiars que ho justifiquen. En aquest sentit, les organitzacions consideren que no es pot deixar al criteri professional aquesta qüestió, que podria provocar discriminació entre unes persones i altres.
Comparte este artículo