L’Associació Federal Dret a Morir Dignament (AFDMD) reivindica la implantació d’un protocol assistencial unificat així com la creació d’Unitats d’Eutanàsia a cada comunitat autònoma, amb l’objectiu de facilitar la tasca dels professionals implicats i de facilitar l’accés a l’eutanàsia a les persones sol·licitants.
Cinc anys després de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia (LORE), les persones sol·licitants d’aquest dret es troben amb nombrosos obstacles, demores i desigualtats territorials que prolonguen i agreugen el seu patiment, així com el de familiars i persones properes.
Les xifres provisionals del 2025 sobre l’Ajuda Mèdica a Morir parlen per si soles: s’han rebut un total de 1.284 sol·licituds i s’han finalitzat 1.187 processos. D’aquests, 565 són prestacions d’ajuda a morir fetes (47,6 %). Tot i això, hi ha hagut 157 denegacions (13,2 %) i 374 persones han mort durant el procés (31,5 %). Pel que fa a les revocacions, es xifren en 91 (7,7 %).
Des que es va aprovar la llei el 2021 i fins a les dades provisionals del 2025, hi ha hagut 3.811 sol·licituds i s’han dut a terme 1.668 prestacions, segons dades facilitades pel Ministeri de Sanitat.
Allargar el “context eutanàsic”
Aquestes xifres ens mostren una dura realitat: sol·licituds que s’impedeix registrar o que no es tramiten correctament, abocant sovint a un laberint burocràtic; actituds paternalistes envers els demandants; retards innecessaris que superen els terminis establerts; desigualtats territorials; professionals que desconeixen com actuar davant d’una sol·licitud; objeccions de consciència sobrevingudes, etc.
Tot això mentre la persona sol·licitant es troba en allò que a la llei denomina “context eutanàsic”; és a dir, que pateix una malaltia greu i incurable, o un patiment greu, crònic i impossibilitant. En aquestes circumstàncies especialment difícils i de vulnerabilitat, qualsevol obstacle suposa multiplicar el patiment i impedir a la persona finalitzar la seua vida segons la seua voluntat i valors de manera tranquil·la i en companyia dels seus familiars i éssers estimats.
També a la sanitat privada
Tot i que la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia indica que aquesta prestació es realitzarà tant en centres públics com privats i concertats, la realitat és que la immensa majoria de les prestacions es duen a terme a la sanitat pública (el 2024, el 97 per cent de les prestacions es van realitzar a la sanitat pública).
Aquesta dada posa en evidència com d’assenyada és una altra reclamació de DMD: la necessitat que tant el Ministeri de Sanitat com les administracions autònomes desenvolupen accions encaminades a eliminar aquesta desigualtat, amb l’objectiu que els pacients de la sanitat privada puguen registrar les seues sol·licituds i dur a terme els procediments en aquest entorn, evitant, per exemple, derivacions a altres centres sanitaris.
L’article 14 de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia diu que «La prestació de l’ajuda per morir es farà en centres sanitaris públics, privats o concertats, i al domicili, sense que l’accés i la qualitat assistencial de la prestació puguen resultar menyscabats per l’exercici de l’objecció de consciència sanitària o pel lloc on es fa».
Un protocol per guiar els professionals implicats
L’Associació Federal Dret a Morir Dignament (AFDMD) reclama la implantació a tot el territori espanyol d’un protocol assistencial d’eutanàsia que ajude els professionals sanitaris implicats, especialment en les primeres etapes, a fi que no s’allarguen innecessàriament els tràmits, ajudant així els sol·licitants al final de la seua vida.
Els protocols assistencials són directrius adaptades a cada centre sanitari, que guien els professionals de la salut davant de desenes de situacions clíniques. El seu objectiu és minimitzar la variabilitat i garantir la seguretat del pacient.
El protocol d’assistència a l’eutanàsia ha d’incloure aspectes com :
- Què cal fer quan un pacient sol·licita l’eutanàsia: obligació de recollir i signar la sol·licitud (siga o no el professional sanitari objector de consciència).
- A qui es lliura la sol·licitud signada per un professional sanitari que és objector de consciència.
- Com es notifica la primera sol·licitud a la Unitat d’Eutanàsia.
- Com es garanteix un metge responsable en un termini raonable (dos o tres dies).
- Com procedir davant del risc de mort a curt termini: procediment abreujat. Aprovar sense demora l’eutanàsia en casos en què la mort és propera, permet que la persona planifique un comiat tranquil amb els seus éssers estimats.
- Qui són els professionals referents de l’eutanàsia a cada centre, amb capacitat d’oferir suport en el procés deliberatiu així com la redacció dels informes.
- Com s’accedeix al metge consultor.Tasques de l´equip assistencial durant tota la tramitació.Com consultar amb la Unitat d’Eutanàsia.
Una Unitat d’Eutanàsia a cada comunitat autònoma
L’esborrany de la segona edició del Manual de Bones Pràctiques a l’Eutanàsia inclou una reclamació de Dret a Morir Dignament des de 2021, com és la creació d’una Unitat d’Eutanàsia (també anomenada Unitat Tècnica de Suport a la Prestació d’Ajuda per Morir).
Tot i això, en la seua última reunió, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS), celebrat el mes d’abril passat, va ajornar l’aprovació d’aquest manual, fet que suposa un nou obstacle en el dret a l’eutanàsia en no implantar-se encara les millores que inclou aquest esborrany.
Aquesta Unitat d’Eutanàsia hauria de posar a disposició dels i les professionals eines que faciliten la tramitació, com una aplicació informàtica LORE, amb textos de suport als informes; amb una supervisió que assegure la qualitat dels informes; i una coordinació amb els gestors del sistema sanitari, tant públic com privat, evitant demores indegudes en el procediment.
A més, cal fer un reconeixement professional a totes les persones implicades en la prestació, proposant mesures concretes com l’alliberament d’agenda i la compensació de l’excés de jornada amb dos dies lliures.
Aquesta Unitat d’Eutanàsia tindria com a objectius:
- Informar la ciutadania.
- Donar suport operatiu a les i els professionals.
- Implantar un model basat en professionals referents que guiarien el procediment a seguir.
- S’encarregaria de fer un registre i establir la traçabilitat de totes les sol·licituds.
- Facilitaria la comunicació bidireccional entre les àrees assistencials i la Comissió de Garantia i Avaluació.
I les persones sol·licitants amb malaltia mental?
L’esborrany de la segona edició del Manual de Bones Pràctiques no inclou un tema especialment delicat que des de DMD instem que s’incloga en la propera revisió, com és la necessitat dels professionals implicats de disposar d’indicacions clares sobre com actuar en cas de sol·licitants amb malaltia mental.
Comparte este artículo